Per què juguem? “Mahna, Mahna”

“La natura no construeix dispositius mentals el propòsit dels quals no estigui relacionat amb l’aptitud adaptativa” (David Huron)

Viure

Fa uns dies el referent sobre ludificació Andrzej Marczewski feia una reflexió en dues piulades en la que plantejava si quan juguem a un joc per obligació deixa de ser un joc.

La resposta és que no, com a sistema, però sí que deixa de ser divertit. Passa desapercebut massa sovint el fet de que un joc pot no ser divertit, i en aquest cas les persones deixem de tenir interès en fer-lo servir, que és el gran pacte entre jocs i persones: “Mentre em diverteixis tens el meu interès, temps i energia; quan no, em resultes indiferent”.

Per això la meva recerca professional se centra més que mai en la diversió, la clau de la qual és el plaer i, el centre d’operacions, el mateix on prenem totes les decisions: el cervell.

Mentre segueixo amb atenció les publicacions dels neurocientífics sobre avenços del funcionament de l’òrgan rei, em manté un especial interès el fet que la raó per la que certes activitats ens resultin plaents derivi de factors relatius a l’evolució de l’espècie.

Mentre que l’Univers permet la vida humana, és cosa dels humans garantir que aquesta valgui la pena. I així com les regles principals són néixer, créixer, reproduir-nos i morir, el fet que les activitats associades amb els màxims plaers siguin menjar, el sexe o dormir hi són directament relacionades. Fins i tot si el menjar és amb allò que no necessitem i el sexe no és per motius reproductius, els mecanismes de recompensa evolutius s’activen.

D’aquesta idea n’extraiem també que el fet de que alguna cosa ens resulti plaent o desagradable acostuma a ser el resultat de desenes de milers d’anys d’evolució cerebral. Per viure-ho en primera persona acostumo a posar a les xerrades aquest vídeo de 2 minuts de “Brain Games“, del National Geographic. Per què el nostre cervell actual ens activa abans l’alarma davant d’una aranya que d’una cigarreta, quan la nicotina causa cada any moltes més morts?

 

Jugar

Amb el canvi evolutiu de l’ampliació de l’escorça prefrontal arriba el que ens permet sentir-nos més que animals, és a dir, intel•ligents: Fer-nos preguntes, imaginar o fantasejar.

Un bon dia es descobreix que ordenant sons de determinades maneres se sent un plaer incomparable, i s’anomena música. Un altre dia, detectant una incongruència en una situació es genera un atac de riure, i es gaudeix el plaer de l’humor. En ambdós casos, gratificacions mentals que segueixen acompanyant l’espècie fins a dia d’avui, sense cap indici de que desapareguin.

Al cervell li agrada preveure el que passarà, i encara més detectar patrons que es vagin repetint i permetin deduir com procedirà un comportament o situació. Per això allibera substàncies neurotransmissores, com ara la dopamina, que ens eleva l’estat d’ànim i afecta a la motivació.

També li agrada que aquests patrons segueixin els ritmes adequats, ja que viu subjecte a les polsacions del batec del cor. I aprendre, que és una conducta adaptativa que ens garanteix la supervivència al adaptar-nos a nous contexts i entorns. Quan no preveiem aprendre res, o els ritmes no s’adeqüen al que espera, sentim avorriment, que és el contrari a la diversió.

Per això juguem al Super Mario Bros sense que ens importi gaire salvar la princesa, i al Candy Crush Saga, ens agradin les llaminadures o no, i als escacs, encara que no vulguem atacar torres ni peons: Perquè el nostre òrgan rei hi troba, disfressats de concrecions que obeeixen a l’estètica, sistemes abstractes que el fan sentir millor.

A veure quin significat trobes i quant trigues a treure’t del cap aquesta cançó.

– The question is what is a “Mahna Mahna”?
– The question is “who cares”?

 

Advertisements

2 thoughts on “Per què juguem? “Mahna, Mahna”

  1. Molt bona nit, Oriol, abans de res felicitarte per el teu blog. Llegint el que has escrit sobre a que el nostre “cervell li agrada preveure el que passarà, i encara més detectar patrons que es vagin repetint i permetin deduir com procedirà un comportament o situació” …. Et podría afegir amb teu beneplacit que per això també tenim la “imaginació” que es la clau per millorar la nostre memoria i prendre el control de la nostre vida …..Napoleón planificaba les seves batalles amb la seva imaginació i l’éxit de la seva vida amb aquesta ….. El exemple d’imaginarnos una llimona,rotarla en el nostre cervell, chafarla i després veure com la nostra llengua salíba …. Crec que es l’exemple més gran de com funciona el nostre cervell …. junt amb la lógica, la motivació , concentració etc ….
    Una salutació company !!!

  2. Moltes gràcies pel comentari, David! Tens tota la raó. A veure si trobo temps per actualitzar aquest blog més sovint, que sempre em ve de gust compartir el que vaig aprenent. Salutacions!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s