Per què juguem? “Mahna, Mahna”

“La natura no construeix dispositius mentals el propòsit dels quals no estigui relacionat amb l’aptitud adaptativa” (David Huron)

Viure

Fa uns dies el referent sobre ludificació Andrzej Marczewski feia una reflexió en dues piulades en la que plantejava si quan juguem a un joc per obligació deixa de ser un joc.

La resposta és que no, com a sistema, però sí que deixa de ser divertit. Passa desapercebut massa sovint el fet de que un joc pot no ser divertit, i en aquest cas les persones deixem de tenir interès en fer-lo servir, que és el gran pacte entre jocs i persones: “Mentre em diverteixis tens el meu interès, temps i energia; quan no, em resultes indiferent”.

Per això la meva recerca professional se centra més que mai en la diversió, la clau de la qual és el plaer i, el centre d’operacions, el mateix on prenem totes les decisions: el cervell.
Read More »

Anuncis