Per voler jugar s’ha de veure jugar

Els primers videojocs, als anys 70, van ser presentats a la societat amb màquines recreatives, ubicades en indrets amb una gran i distesa component de relació social: “Spacewar!” o “Pong” es van posar en cafeteries on la gent anava a passar el seu temps de lleure.

En aquell moment calia molta imaginació per associar aquelles pantalles pixelades al fet de divertir-se, i les primeres persones s’hi van apropar per curiositat, un dels grans activadors de la conducta humana.

“Curiosity really is one of the very intense and very basic impulses in humans. We should base education on this behavior.” (What’s going on inside the brain of a curious child?)

L’interès per jugar va créixer quan, a més de la curiositat, s’hi va sumar el fet de veure que els que ho feien s’ho passaven bé. Així com la manera més eficient de voler que t’expliquin un acudit és veure com estan rient els altres, la millor manera de voler fer una activitat és veure altres fent-la. Funcionava tan bé el fet de veure jugar que, en l’era de les màquines recreatives, mentre no hi jugava ningú, les màquines mostraven partides simulades pel propi joc.

En arribar l’etapa dels videojocs com a producte, comprats a les botigues en capses de plàstic o cartró, en el millor dels casos se’n podien veure imatges estàtiques a la coberta, contracoberta, o a les revistes, on calia refiar-se de l’opinió d’algú que, per molt especialitzat que estigués, no deixava de ser subjectiva. El màrqueting imprimia pòsters, cartrons encunyats, o elaborava vídeos espectaculars que, al voler impressionar, no explicaven la partida ja que tothom sabia que el joc funcionava diferent.

Actualment, a l’era d’internet, pràcticament no hi ha cap joc que, si es busca a Youtube, no hi hagi almenys un vídeo d’alguna partida, ja sigui elaborat per l’empresa creadora o per jugadors aficionats.

Nintendo ho té molt clar i, si ens fixem en com presenten la seva aposta més forta per aquesta temporada, Super Smash Bros per Wii U, veiem que mostren la partida i les emocions que genera en les persones. Podrien ensenyar moltes altres coses, com ara animacions riques, però actualment són els qui tenen més anys d’experiència, i saben bé quines tecles són les bones.

La mítica empresa Double Fine, amb Tim Schaffer al capdavant, ha explicat recentment que ja no consideren que el portal Metacrític sigui el més potent per vendre jocs. Ho ha estat durant molts anys, però ara els ha passat davant Youtube. De la premsa, doncs, a l’activitat, que és del que es tracta el joc.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s