Idees, emocions i likes

“El 90% dels productes més innovadors se li van acudir a càrrecs mitjans i baixos de les empreses fora del seu horari laboral”

(Estanislao Bachrach, doctor en biologia molecular)

like

Aquests dies he llegit dos bons articles, un es titula “¿De dónde vienen las nuevas ideas?, según Isaac Asimov“, i es tracta d’un assaig que va escriure l’escriptor de ciència-ficció per a DARPA, i que fa poc que ha publicat el MIT. L’altre és una entrevista d’Antoni Bassas a Xavier Rubio, enginyer i historiador que treballa al Centre de Supercomputació de Barcelona amb models matemàtics que estudien com canvia la cultura, entesa com allò que generem i ens intercanviem. El que he extret de les dues lectures m’ha recordat a l’entrevista a Estanislao Bachrach que va publicar La Contra de la Vanguardia l’any passat:

– La clau de la creativitat no és a la informació disponible, sinó a les connexions que es fan amb ella. És a dir, la capacitat de ser creatiu seria equivalent a la capacitat per relacionar coses aparentment llunyanes.

– La creativitat neix de qüestionar la raó, i la bogeria pot ser divertida.

– Una altra característica de la generació d’idees és l’ambient. Es pensa millor sol i sense pressió. Sol perquè, en grup, les idees que es consideren esbojarrades s’inhibeixen. I sense pressió perquè la seva ment processa informació en tot moment, fins i tot quan no en som conscients.

– Els grups evidentment són positius, però tenint en compte que la tasca aniria enfocada a contrastar i complementar les idees. És recomanable que els grups estiguin formats per 5 persones com a màxim.

– El context social en el que ens arriba una idea és el que farà que ens agradi o no aquesta idea. Per tant entren en joc les emocions. Com que retenim més allò negatiu que lo positiu, per obtenir fruïts és important fer èmfasi en la gratificació.

La transmissió d’una idea és fonamental. Hi ha un tipus basat en la freqüència. Si molta gent adopta alguna cosa, tu també l’adoptaràs. És el que es diu biaix de conformisme. També hi ha biaix d’anticonformisme, resultat de voler ser diferent als altres.

Internet accelera la compartició d’idees. Les xarxes socials ho fan amb la prescripció. Facebook van fer un estudi per saber si les emocions es poden encomanar de manera viral, i van concloure que sí. Potser per això el botó de like és la mecànica principal d’aquesta social, sense ell seria un simple exhibidor. Les emocions que ens genera compartir venen donades per l’interès en les altres persones que genera allò que hem compartit. Per això aquest punt l’han adoptat totes les altres. En canvi, cap ha incorporat el botó de dislike, perquè la gratificació agrada a tothom, i ajuda a crear ambient positiu, en canvi la frustració no agrada a ningú.

“El 90% del temps el dediquem a pensar en el passat o en el futur, però només quan som en el present estem desenvolupant la creativitat”

(Estanislao Bachrach)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s