Moments memorables en el flux de partida

Quan Jesse Schell escriu “Fun is pleasure with surprises” sintetitza de manera genial i poètica un concepte que, si es pretén controlar, cal desenvolupar. Les visions més científiques, com la de Mihaly Csikszentmihalyi, venen a dir que en el temps hi pot haver flux d’activitat quan tot va bé, però no diversió.

Per tant, es dóna el fet que quan algú tria la diversió, vol que hi hagi pujades i baixades, de manera que les pujades eclipsin les baixades, però aquestes també són necessàries ja que si tot anés sempre cap amunt cauria en monotonia.

 

FlowFun

 

Hamish Todd proposa la inclusió d’elements per aconseguir moments memorables dins els bucles “Objectiu-Regla-Recompensa”, o “Objectiu-Regla-Recompensa-Objectiu-Puzle-Recompensa”.

És a dir, de la mateixa manera que una sorpresa, sigui inclosa per atzar o per guió, pot modificar la corba “Repte-Habilitat” del flux, un moment memorable també.

Com generem moments memorables, doncs? New Super Mario Bros. va tenir moltes maneres d’incloure l’opció d’imbatibilitat, però va decidir fer créixer el personatge tant com l’alçada de la pantalla i que pogués destrossar tot el que trobés. És a dir, captant l’atenció fins al nivell d’impressionar per l’estètica, modificava les mecàniques perquè les dinàmiques fessin passar al jugador d’esquivador a destructor: Durant uns segons, un videojoc diferent. La memorabilitat basada en la jugabilitat seria la més pura del llenguatge dels videojocs, una nova reverència per a Miyamoto.

New Super Mario Bros.

Vull destacar una altra eina per a al memorabilitat: L’humor. Si parlem tan sovint de videojocs emocionals, no tots han de ser per experimentar la soledat o la por, ja que riure és una de les millors teràpies per als humans. Molts actors de teatre reconeixen que fer riure és més difícil que fer plorar, i en els videojocs hi podríem aplicar la mateixa idea. Si els canvis en la jugabilitat parteixen de la modificació de les mecàniques, aquests de l’estètica, per bé que les tres vessants MDA sempre van en paral•lel. Per què es recorda Monkey Island? Pel sentit de l’humor, Ron Gilbert es va regalar en el guió.

Monkey Island

I un article on pots parlar de Shigeru Miyamoto i Ron Gilbert sempre el recordes: fa il·lusió!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s