Una assignatura sobre Game Design

Aquest curs 2014-2015 tres universitats catalanes impartiran graus en videojocs, dos dels quals comencen, al CITM-UPC i al TecnoCampus-UPF, i l’altre ja compta amb un primer curs, a l’ENTI-UB.

Que portem 10 anys o més impartint docència sobre aquesta disciplina al nostre país només conec als admirats Jesús Alonso, Oscar Garcia-Panyella, i Daniel Sánchez Crespo, a més de mi. Segur que hi havia projectes d’assignatures o de fi de carrera jugables, però que ens enfrontessim a desenvolupar els videojocs com a disciplina, aquests hem anat coincidint.

La meva assignatura s’ha titulat durant diverses promocions “Creació de videojocs per a Multimèdia”, i en 15 sessions de 4 hores s’explicava conceptualització, disseny i programació, fent servir eines que també poguessin resultar útils per altres projectes, com ara webs o interactius. En acabar-la, els estudiants podien apuntar-se al currículum la creació d’un Space Invaders, un joc de puzle, i un de plataformes al que podien afegir-hi elements d’originalitat, com havia passat amb projectes que incorporaven des de físiques fins a minijocs.

Recordo haver començat cada una d’aquestes promocions amb una frase: “Un dia aquesta assignatura serà una carrera, i els aspectes que veiem tindran assignatures particulars”. És el cas del Game Design.

Els videojocs tenen més de 40 anys d’història, donant lloc a obres mestres, com ara des de qualsevol Zelda fins als Sims, i cap dels seus creadors té la carrera de videojocs. És a dir, que experts en els àmbits que conformen aquesta feina multidisciplinar portaven els seus coneixements i capacitats cap aquest camp, creant la carretera sobre el desert a temps real.

Game Design

 

Per mi ha estat un autèntic honor que les tres universitats que imparteixen un Grau en Videojocs m’hagin proposat col.laborar-hi. Aquest curs impartiré l’assignatura de Game Design al CITM-UPC i a ENTI-UB. Així com les assignatures de programació és evident que beuen de temaris d’informàtica, i les de disseny de la seva pròpia disciplina, no és tan evident el cas del Game Design, la qual cosa ha implicat haver-la de crear, amb visió de llarg recorregut.

Actualment també fa 10 anys que faig recerca al respecte i, tot i que hi ha llibres imprescindibles, com “The Art of Game Design” de Jesse Schell, o “The Art of interactive Design” de Chris Crawford, i valuosíssims articles de la comunitat internacional Gamasutra, entre els que destacar els d’Ernest Addams, John Hopson, o Dave Perry, també hi ha una importantíssima tasca de responsabilitat analitzant la història i la trajectòria, per decidir què queda fora i què entra dins. Dit d’altra manera, els jocs socials o els títols emocionals potser no haurien arribat mai seguint tan sols les regles establertes, per bé que estiguessin funcionant.

Hi ha videojocs amb narrativa, altres sense, alguns amb personatges, alguns multijugador, de pensar o d’atacar. Si busquem similituds entre Grand Theft Auto i Candy Crush Saga, potser en trobem ben poques, però cal formar pensant en qualsevol possible situació, i de fet pensant que un mateix professional treballarà en videojocs d’estils que hem conegut fins ara, i altres que no.

Llegint articles, jugant a títols, assistint a conferències, parlant amb altres professionals, dissenyant videojocs, i analitzant mètriques, arribes a la conclusió de que el Game Design té a veure amb el llenguatge propi de la disciplina, així com conceptes que estudia la psicologia, la neurociència, i altres vessants artístiques, des de la música fins a l’audiovisual. Al treballar en un temari universitari sobre Game Design, doncs, el més difícil ha estat decidir en quina mesura es tracta cada aspecte, ja que a més d’útils resulten apassionants.

En el vaixell que suposa un projecte de videojoc, el Game Designer traça el rumb i porta el timó. Per bé que remen les ments brillants programadores i artístiques, l’entreteniment sempre acaba sent valorat per la capacitat d’entretenir. Per tant aquest perfil s’està jugant que el talent de l’equip realment brilli, i la seva excel·lent feina acabi tenint sentit. També val a dir que no tots els videojocs són una creació lliure, sinó que sovint cal adaptar les voluntats dels clients, així com poder justificar davant d’equips o inversors cada un dels aspectes que conformen allò en que es creu. Per això creativitat i formalisme han d’anar de la mà de principi a fi.

El resultat d’aquest repte es començarà a posar a prova el proper 17 de Setembre, fins al Gener. M’han explicat meravelles sobre els estudiants, i tinc moltes ganes de compartir-ho amb ells. Aviso: No tornaran a veure els videojocs com a jugadors després d’aquesta assignatura. Se m’ha demanat que formi professionals, i aprendre és costós perquè créixer també ho és. Però en aquesta feina, quan el públic demana la segona o tercera part d’un joc que un dia et vas inventar, i després vas defensar, t’adones que val la pena tot l’esforç. Quines ganes de començar!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s