La diversió

Tan senzilla de percebre com difícil d’explicar, i quantificar. No existeixen “divertiòmetres”. Tampoc és evident la resposta a per què una cosa és divertida, i una altra no. De fet pot ser la mateixa, aplicada a persones diferents, o en una mateixa persona, modificant-ne algunes condicions.

El primer a apuntar és que la diversió va lligada a una activitat, per tant, hi intervé el temps, i les accions. El temps és físic i inalterable, però la seva percepció és subjectiva, per tant, hi tenen a veure les emocions. Les accions són fruit de les decisions que hem pres, i per tant hi intervenen els estímuls, perquè el cervell ordeni dur-les a terme.

Es dóna la curiositat que el cervell té com a prioritats la supervivència i l’estalvi d’energia, i la diversió no forma part de cap dels dos principals objectius. En canvi, si en percep, generarà dopamina, una de les sensacions que més agraïm perquè ens fa sentir gratificats.

És a dir, per divertir-nos hem de fer esforços que no formen part de les nostres prioritats, per generar una recompensa fruit de l’activitat en el temps. Per convèncer el cervell caldrà treballar la motivació, a través dels estímuls rebuts i la comparació d’aquests amb les nostres característiques i el que hi hagi emmagatzemat a la memòria: gustos, experiències, etc.

Una activitat com dibuixar pot resultar en ocasions divertida, i en altres no. En el primer cas es dibuixa per voluntat pròpia, és a dir, amb sensació de llibertat, tot i que amb alguna guia, i segurament buscant una certa millora en cada creació, però sense sentir-hi pressió. També sense sentir obligació de fer-ho, és a dir, que si un dia no ens ve de gust, no ho fem. Si percebem que en el temps els dibuixos són millors, segurament seguirem dibuixant. Per tant, la recompensa fruit de l’activitat esdevé estímul i modifica la conducta.

Una altra de les característiques del cervell és la plasticitat neuronal, que vol dir que ens acostumem als ritmes d’estímuls. És a dir, els que hem percebut anteriorment modifiquen l’impacte dels que rebrem, i ens poden fer perdre l’atenció, que és el nostre enfocament en l’activitat. Per tant perquè es generi diversió els estímuls que rebem han de presentar diferències i progressió en el temps respecte als que hem rebut.

Per modificar els estímuls comptem amb el ritme, que tan fàcilment podem percebre en la música, i també ho podem fer en altres expressions artístiques lligades al temps i que tenen l’objectiu de generar emocions, com el cinema. Alhora, si es percep monotonia en aquestes modificacions, per exemple, perquè són periòdiques, el cervell també redueix l’excitació. Per això funciona una altre concepte, que és l’atzar, que per pròpia definició podria fer passar qualsevol cosa, i per això cal parlar d’atzar controlat. Hi ha fins i tot una tipologia de jocs que s’anomenen així i, fent servir els mateixos elements, com ara cartes o fitxes, tan sols sotmetent-los a modificacions d’atzar porten generant interès i aconseguint noves partides durant milers d’anys.

Per tant, podem dir que la diversió ens ha de donar motius per voler-la sentir, i alhora ens ha de gratificar fent-ho. Que ens ha de fer sentir lliures, però guiats. Que va lligada tant a les nostres característiques humanes, com a les particulars. I que he de generar un ritme que ens mantingui l’atenció, i combinar les nostres accions amb sorpreses.

Per això és tan difícil de definir, perquè una part depèn de nosaltres, i una altra no. I tan plaent de sentir que concloem que ens agrada, ens interessa, ens fa inclinar la balança. Com diu Jesse Schell,

“Fun is pleasure with surprises”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s