Bruce Springsteen, mestre de l’espectacle

Recentment he llegit que Bruce Springsteen versiona en cada un dels concerts de la gira actual una cançó d’un grup propi d’allà on actua. Ho ha fet amb “Highway to Hell” d’AC/DC a Austràlia, amb “Jump” de Van Hallen a Texas, o amb “Lorde” de Royals, a Nova Zelanda. El resultat és que, a més de la l’encesa emocional provocada per la sorpresa i la proximitat amb les característiques culturals dels assistents, ha tingut repercissió als mitjans, que han considerat el detall dins la categoria de notícia.

Springsteen, de 65 anys, és un músic consolidat al que és provable que la majoria de fans ja hagin vist en directe, fins i tot diverses vegades. Per això, si vol seguir omplint estadis amb desenes de milers d’espectadors per concert ha de fer servir estratègies que aconsegueixin generar la idea de que val la pena ser en cada un dels espectacles, perquè és diferent, amb sorpreses, i detalls propers als gustos dels consumidors.

Una altra característica que porta anys funcionant als seus directes és la de fer pujar algú del públic a l’escenari a cantar o ballar una part d’una cançó. Després de la identificació amb el col·lectiu al que s’adreça, aportar la sensació de que pots ser tu el protagonista, així com l’empatia que es genera amb l’escollit en cas de no ser-ho, pel fet de ser proper i apassionat, arrodoneix magistralment la connexió emocional, així com la tria a l’atzar de la persona escollida deixa oberta la possibilitat de que a la propera sí que et pugui tocar.

Finalment, el públic d’Springsteen sap que portar als seus concerts un cartó amb el nom de la seva cançó preferida pot tenir premi, que és que a mig concert baixi de l’escenari, li reculli i indiqui a la banda que aquell és el proper tema a interpretar. Una mostra més de protagonisme del públic, factor sorpresa, i com empatia amb els afortunats.

Amb aquests ingredients els seus concerts poden ser considerats espectacles magistrals, als que fins i tot pots no ser fan de la seva música, i sortir amb la sensació de que val la pena repetir. Per aquests motius, entre altres, se l’anomena el Boss.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s