John Hopson ha treballat en videojocs com Halo o Age of Empires, essent cap de recerca centrada en l’usuari de Bungie. En un magnífic article titulat “Behavioral Game Design” hi diu una de les frases que particularment més m’han ajudat a l’hora de crear bucles d’activitat en videojocs:

“Quan ens preguntem ‘què demanem als nostres jugadors?’, ens hem de preguntar ‘què els premiem?’”

Un dels principals motius pels que es juga és per gratificar-se. La bonificació o reconeixement d’una tasca ben feta no molesta a cap perfil de jugador, i en canvi reforça la conducta de qualsevol, sempre que es correspongui amb el que cadascú consideri que s’adequa al seu nivell d’esforç.

Llegeix més »

“L’arquitectura no crea els comportaments, els permet o no”

(Benoît Couturier, arquitecte)

Christopher Totten és un arquitecte que també desenvolupa videojocs, i presenta un llibre recomanable pel seu enfoc, “Architectural Approach to Level Design“. Resulta que, de la mateixa manera que pensa espais on viure, pensa espais on jugar, ja que els espais, siguin reals o virtuals, tenen una relació simbiòtica amb les persones: ens proposen què fer, i ens inspiren com fer-ho.

Llegeix més »

Tan senzilla de percebre com difícil d’explicar, i quantificar. No existeixen “divertiòmetres”. Tampoc és evident la resposta a per què una cosa és divertida, i una altra no. De fet pot ser la mateixa, aplicada a persones diferents, o en una mateixa persona, modificant-ne algunes condicions.

El primer a apuntar és que la diversió va lligada a una activitat, per tant, hi intervé el temps, i les accions. El temps és físic i inalterable, però la seva percepció és subjectiva, per tant, hi tenen a veure les emocions. Les accions són fruit de les decisions que hem pres, i per tant hi intervenen els estímuls, perquè el cervell ordeni dur-les a terme.

Llegeix més »