“Allò que contribueix a la sensació de que la vida és digna de ser viscuda”, Mihály Czikszentmihalyi

Així defineix l’entreteniment el psicòleg, parlant de flux com a secret per a la felicitat en una de les xerrades TED que més m’han agradat. El professor parla del poder que té en les persones arribar a l’estat de concentració en els estímuls que ens reforcen el comportament per avançar en allò que ens motiva.

Fent una ullada a les necessitats humanes definides per autors com Abraham Maslow o Manfred Max Neef veiem com, així com les inferiors són imprescindibles per la subsistència humana: fisiologia, alimentació, descans, protecció… sense les superiors podem mantenir-nos vius, però serveixen per alimentar les nostres emocions, que repercutiran en les nostres decisions i accions. Algunes d’aquestes són la creativitat, confiança, creació, o la llibertat.

És curiós que històricament no s’ha donat la importància que mereixen a les necessitats superiors, sovint vinculant-les al privilegi, i per tant al poder. A mida que l’oci ha anat guanyant terreny en les darreres dècades en que al primer món s’ha pogut garantir el menjar i la sanitat, rols com sentir enveja pel benestar dels altres, o fins i tot culpa per gaudir-ne, s’han anat diluint fins al punt que empreses de primer nivell com Google, on no és que es pugui dubtar del rendiment dels empleats, presumeixen de cobrir-los de manera intrínseca a la tasca professional tota mena de necessitats superiors, amb club social, futbolins, videojocs…

I és amb aquest concepte, l’entreteniment, allò que contribueix a la sensació de que la vida val la pena, com he volgut començar aquest bloc on compartiré alguns apunts sobre les meves línies de recerca. Se sap que només el 30% de les persones del primer món consideren que la seva vida és molt feliç, així que augmentar el percentatge pot resultar interessant.

“L’important no és mantenir-se viu, sinó mantenir-se humà”, George Orwell